© Copyright. Direitos autoriais.

© Copyright. Direitos autoriais

El sextu númberu


El seis ye, o yera, el sestu númberu, pues nun había ceru.

Falaben antiguamente de la hora sexta...
¿Cómo se contaben les hores nun habiendo reló?
La hora sexta ye la hora del mediudía marcada por tar el Sol no más altu.
Les hores emprencipiábense a contar a les seis de la mañana solares atuales, que yera la hora de se llevantar de la cama, la hora prima.
Toes les hores yeren un bocáu inprecises, y el só nome marcaba un "momentu" allargáu pa la vida de güei, indicaben un trechu del camín solar.
Yera entós que na hora sexta, nos dies grandes se paraba, pues yera necesariu un descansu pela lluenga xornada...
Nos puertos de mar los llabores diferien, la xente trabalhaba pela trarde y nueche, el yantar yera pasaes la hora nona, (les tres pm solares), y dempués salíase a pescar.
Nos traballos del campu, en primavera y veranu aprovechábense les hores de más calor pá descansar, y asín yá comenzar el traballu tempranu, pa acabalu tarde, con ese descansu a la sexta.

D'onde provién la pallabra siesta?
La etimoloxía derívala de sexta llatina, y sexta del númberu seis, sex.
Nel llatín sex lliga la cifra con la sexualidá. Ye la hora sexta una hora del sexu?
La flor galana.
http://asturgeografic.blogspot.com.es/2012/08/la-flor-galana.html

Nel  ámbitu de los tres vieyos conventos, asturicensis, lucensis y bracarensis, existe el topónimu Sestu, Sisto, por veces rotuláu "cultamente" como Sexto o Sixto.
La esculca etimolóxica nun dá con la raiz, equí propónense varies idees que podríen dar en tal nome:

Sestu podría ser equivalente al participiu irregular medieval sisto (asestadura), del verbu asestar, sestiar:
- acción de vixilar, llugar de vixilancia, (semeyante a el Visu).
- acción de golpear: golpe, (este ye el so significáu medieval).
- acción de parar el ganáu pa descansar...

Por outru llau, tá el verbu llatinu sisto, cuna idea de poner, asentar, detener, parar pa llueu continuar...

Por outru llau tá la posibilidá de ser un antropónimu de Sextus.

Y en Galicia confúndese con el xisto (esquistu).

Les aldees con mome de Sistos, Sestos, gallegues que conozo son paraes, (anque cualquier aldea ye una parada pues toes tan en dalgún camín).
Existen Sistelos, Sestelos, lo que tira que toos seyan antropónimos.

Dos aportaciones más:
"Pa la parte de Ayande, en Carcedo de Llago, utilizase'l términu "sesto" pa falar de una llomba".
Pa la parte de a Godinha, Sanabria e Trás-os-Montes, sestil y sesta son nomes de los llugares onde el ganáu sestía.

Diendo a la pallabra sexu, la só raiz tá con sectum, sectionare, la separación.
Ye pues la hora sexta la que parte el día de lluz en dos metaes, seis hores de mañana y seis hores de tarde.
Llévame a pensar que el profundu significáu de seis ye metá.
Que el so nome: seis, como metá nació en les cuentes con base doce.
Asín en armeniu la metá ye կես (kes).
Nel checu: střed y nel polacu: serce, ye el mediu.
Nel serbiu-croata: сред m (sred), ye centru.
Nel finlandés keski- ye prefixu pa centru, mediu, metá.

El güevu o la pita?
Asín asestar o sestiar nun ye raiz de sextu?
Al contrariu, sestu, como sustantivu, llugar central, mediu, determina los verbos.
Probablemente el arcaicu sestu da no ciertu, conserváu nel español antíguu como siesto: sitio natural de una cosa, llatín: sextus, la sexta zona o parte central de la diana, el mediu.
Asín: asestar ye dar nel centru de la diana, y polo tanto: apuntar, mirar, atisbar, espiar; golpear nel centru.
Y sestiar ye parar nel sestu, na metá.
Este "parar pa volver a principiar" tá nel verbu llatinu sisto.
Tamos viendo que la raiz sest-, sex- ye seción, metá.

Esta concepción del centru, como llugar del 6 diverxe nos idiomes europeos:
Asín pa una parte el centru ye el sexu.
Pa otros ye el sesu, la sesera.
Nel mundu eslavu ye се́рдце (sérdce) el corazón en rusu.

Sessum llatinu ye el sitiu de sentar.
Sesión como reunión vá na idea de centru.

Sestear, nel gallegu ye colocar les piedres del molín correctamente, asentar, tamos ante una viella pallabra que nos fala de colocar centralmente, allende deso: sestear ye dormir la siesta, y sorprendentemente, sestear-se ye centrase.
Sésigas son les pidres, les lloses sobre les que asienta la muela base.
Vemos tamién como seccionar, saxar, tien una viella pallabra na mesma raiz del seis, que ye sesgar; sesgar inicialmente foi partir al mediu, pa mas tarde cuando llegó un nuevu idioma pasar a partir mal, a partir oblicuamente?
Equí tenemos tamién gallegu sésega que ye una marca una muesca.

Sister, en inglés hermana,  y toes les formes germániques créenla derivada de una raiz proto-indo-europea *swéself ( inglés: min mesmo, min mesma). Sister procedería de swe + sor, onde sor ye sangre: Del mesmo sangre.
Viendo lo vistu, sister, podría ser sist-er: la metá (substantivada).
En palabres de Shakespeare: I am made of that self mettle as my sister.


Nel francés el descansáu ye gîte que ye creíu deriváu del llatín tardíu gistum que ye relacináu con jacitum, llugar onde xacer, deitase, participiu del verbu gésir que fan derivar del llatín jacere. Podemos ver la contradición?
Podemos ver la rellación entre la gesta gallega "xinesta" y el llechu de dormir feito com xinestes, la xestación y la γῠνή /ɡy.nɛ̌ː/, /ɣyˈni/, /ʝiˈni/. Confróntese col bierzu y el bericiu.

Pa atender al llatín aggestus "llombo de tierra, bancal".











Prado do Gesto / Xesto em Santa Eulália de Frejulfe (na Serra do Gistral, concelho do Valadouro) na imagem inferior ressaltados os relevos e um possível tamanho maior, também marcada no centro a "corredoira" de entrada saída; o monte no seu lado oeste leva o nome de Monte do Curro.





Tien que ver con topónimos tipu Gesto na Galicia y nes Asturies: Gesto Molim / Xesto Molín.
En Ducange: Gistum: http://ducange.enc.sorbonne.fr/gistum "garantía, aceptación de hospitalidá".
Tamos nel llugar del briugu neolliticu?, onde hai cames de xinestes, pa los güespedes y les güestes?
Güespedes o güestes (*bos-/*guos-/*hos-?) *Gos-tis

Gistum en llatín: reclináu.
Gest en inglés: llugar de paraxe nun viaxe.
Gist en inglés: Resting place (especially of animals), lodging.
Gwest en galés: llugar pa pernochar, agospedaxe; descansu, hospitalidá, acoyimientu al güéspede; bienvenida, fiesta, banquete.
शेते (zete/shete) en sánscritu : adeitase, acostase, descansar, dormir.
(Na llingua marathi: शेते granxa).
 𐬯𐬀𐬉𐬙𐬉 (saētē) en avésticu "acostase"
 𒆠𒀉𒋫 (ki-it-ta /kitta/) "acostase".

Podemos ver como gist-, gest- "xinesta" tien por par, desde les mutaciones céltiques, cistus / cista, y como el cestu fecho de cisthos, trenzaos o la cama de κίσθος  (kísthos) "gorbizos". El estar?

Con los exemplos anteriores, observamos que hai una raiz indu-europea *gest-/*gist- / sist- para el descasu: *ḱey- 


Halla na Giolcaí ( anglizado como Broomhall) de Ráth Naoi (Rathnew) en Cill Mhantáin (Wicklow) Irlanda. La traducción de Halla na Giolcaí sedría "llugar la xinesta o llugar la caña".
El vexetal, la xinesta, dió llugar al sesteu?
Onde la ene intervocálica? genista(la)?, siesta?, gist(en) ?




Celta P y celta Q: kosta/gosta versus posta.
गोष्ठा (goSThA) - llugar onde les vaques son guradaes, establu, cercau, refuxiu.
Dehí el sánscritu घसति ‎(ghasati), y el gallegu agasalhar.













Sem comentários:

Enviar um comentário